COM INFLUEIXEN LES TIC A LA SOCIETAT I DINS DE LES FAMILIES

La veritat es que, com estem comentant contínuament, la incorporació de les noves tecnologies a la vida quotidiana està evolucionant de manera desmesurada en els últims anys. La inserció d’aquests objectes que, en certa mesura, ens faciliten les tasques que hem de dur a terme durant el dia a dia, està resultant una innovació i està afectant a tota la societat i en tots els seus àmbits. Si hi reflexionem començarem a qüestionar-nos si realment aquest procés evolutiu ens resulta o resultarà positiu o no.

Fa molts anys la comunicació es limitava a l’expressió oral d’una conversa quotidiana, o a l’expressió escrita de cartes. Actualment, tot i no tenir al nostre receptor davant, ni tant se val a prop, podem comunicar-nos-hi de manera instantània, mitjançant diversos mètodes que els avenços tecnològics ens han proporcionat : trucades per telèfon, sms, whatsapp, e-mail, chats...

Tots aquests canvis afecten a la societat en gran escala, és molt més senzill fer negocis a nivell mundial o continental, facilita la comunicació entre països i que la informació arribi abans d’un lloc a un altre. Si hi pensem és fort que aquí a Barcelona estiguem veient per la televisió unes imatges d’un terratrèmol que ha passat fa menys de quatre hores a l’altra punta del món. Fa anys no ens n’haguéssim assabentat, o si però amb molt més temps de diferència. Tot això potser ens beneficia, però si ens posem a pensar en mesures més petites i no en una societat tant immensa com és la mundial, ¿què passa aleshores?

Pensem en les famílies on aquests invents poden servir per ajudar a tenir millor comunicació en determinats moments, però on d’altres poden servir per distanciar encara més uns membres dels altres. Sense anar més lluny, i sabent que les comparacions són odioses, als anys 80 quan totes aquestes tecnologies no estaven tant avançades, en aquells moments les famílies estaven molt més unides; imagino la sortida d’una escola, on mares i fills es retroben després d’una llarga jornada, i on els nens i nenes insisteixen als pares i mares per anar al parc a jugar a pilota, a estar amb amics o a fer castells de sorra. Si visualitzo la sortida de l’escola on treballo, qualsevol tarda d’aquesta setmana, puc assegurar que el panorama és ben diferent; nens que demanen per anar a casa a jugar amb Play Station, ordinadors, Wii, Gameboy, o que senzillament abans de fer un petó a la mare o al pare ja els han pispat els telèfons mòbils o els iPads.

Està bé, crec que hem d’introduir els infants en aquest món de noves tecnologies, però penso que ells mateixos ja s’hi introdueixen força, potser d’aquí uns anys a les escoles s’hauran de fer classes per retornar als vells temps, on els nens després de l’escola volien anar a córrer al parc i  no tancar-se a casa asseguts a veure la televisió o a jugar a videojocs.

Això no només passa amb els infants, cada dia són més els adults que tenen gran dependència d’aquestes noves tecnologies; addiccions que no és consideren, encara, greus, però que poden arribar a ser-ho. Un altre tema preocupant és el de la privacitat, ja hem dit que les informacions ens arriben a gran velocitat, i així és; aplicacions com Facebook, Twitter, Twenti o Instagram, entre d’altres fan que cada vegada les persones tinguem menys dret a la intimitat; sinó que els hi ho diguin als famosos, que ja no poden amagar gaire bé res per culpa de les xarxes socials.

Potser no tot són inconvenients, és cert. Gràcies a aquests nous sistemes i aplicacions podem posar-nos en contacte més ràpid amb qui necessitem, podem tenir informacions privilegiades en menys temps i fins i tot fer la compra sense moure’ns del sofà de casa; però cal que ens preguntem si realment tot això ens compensarà en un futur.

Fins aviat!!