COM INFLUEIXEN LES TIC A LA SOCIETAT I DINS DE LES FAMILIES
La veritat es que, com estem comentant
contínuament, la incorporació de les noves tecnologies a la vida quotidiana
està evolucionant de manera desmesurada en els últims anys. La inserció d’aquests
objectes que, en certa mesura, ens faciliten les tasques que hem de dur a terme
durant el dia a dia, està resultant una innovació i està afectant a tota la
societat i en tots els seus àmbits. Si hi reflexionem començarem a
qüestionar-nos si realment aquest procés evolutiu ens resulta o resultarà
positiu o no.
Fa molts anys la comunicació es limitava a
l’expressió oral d’una conversa quotidiana, o a l’expressió escrita de cartes.
Actualment, tot i no tenir al nostre receptor davant, ni tant se val a prop,
podem comunicar-nos-hi de manera instantània, mitjançant diversos mètodes que
els avenços tecnològics ens han proporcionat : trucades per telèfon, sms,
whatsapp, e-mail, chats...
Tots aquests canvis afecten a la societat en
gran escala, és molt més senzill fer negocis a nivell mundial o continental,
facilita la comunicació entre països i que la informació arribi abans d’un lloc
a un altre. Si hi pensem és fort que aquí a Barcelona estiguem veient per la
televisió unes imatges d’un terratrèmol que ha passat fa menys de quatre hores
a l’altra punta del món. Fa anys no ens n’haguéssim assabentat, o si però amb
molt més temps de diferència. Tot això potser ens beneficia, però si ens posem
a pensar en mesures més petites i no en una societat tant immensa com és la
mundial, ¿què passa aleshores?
Pensem en les famílies on aquests invents
poden servir per ajudar a tenir millor comunicació en determinats moments, però
on d’altres poden servir per distanciar encara més uns membres dels altres.
Sense anar més lluny, i sabent que les comparacions són odioses, als anys 80
quan totes aquestes tecnologies no estaven tant avançades, en aquells moments
les famílies estaven molt més unides; imagino la sortida d’una escola, on mares
i fills es retroben després d’una llarga jornada, i on els nens i nenes
insisteixen als pares i mares per anar al parc a jugar a pilota, a estar amb
amics o a fer castells de sorra. Si visualitzo la sortida de l’escola on
treballo, qualsevol tarda d’aquesta setmana, puc assegurar que el panorama és ben
diferent; nens que demanen per anar a casa a jugar amb Play Station,
ordinadors, Wii, Gameboy, o que senzillament abans de fer un petó a la mare o
al pare ja els han pispat els telèfons mòbils o els iPads.
Està bé, crec que hem d’introduir els infants en
aquest món de noves tecnologies, però penso que ells mateixos ja s’hi
introdueixen força, potser d’aquí uns anys a les escoles s’hauran de fer
classes per retornar als vells temps, on els nens després de l’escola volien
anar a córrer al parc i no tancar-se a
casa asseguts a veure la televisió o a jugar a videojocs.
Això no només passa amb els infants, cada dia
són més els adults que tenen gran dependència d’aquestes noves tecnologies;
addiccions que no és consideren, encara, greus, però que poden arribar a
ser-ho. Un altre tema preocupant és el de la privacitat, ja hem dit que les
informacions ens arriben a gran velocitat, i així és; aplicacions com Facebook,
Twitter, Twenti o Instagram, entre d’altres fan que cada vegada les persones
tinguem menys dret a la intimitat; sinó que els hi ho diguin als famosos, que
ja no poden amagar gaire bé res per culpa de les xarxes socials.
Potser no tot són inconvenients, és cert.
Gràcies a aquests nous sistemes i aplicacions podem posar-nos en contacte més
ràpid amb qui necessitem, podem tenir informacions privilegiades en menys temps
i fins i tot fer la compra sense moure’ns del sofà de casa; però cal que ens
preguntem si realment tot això ens compensarà en un futur.
Fins aviat!!


